La Biblioteca de Catalunya (BC) va néixer el 1907 de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’acadèmia de les arts i de les ciències que aquell mateix any va fundar Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. Entre els primers objectius del recent constituït Institut hi havia disposar d’una biblioteca de referència de la bibliografia catalana de totes les èpoques que pogués, a més, donar suport a la recerca que es duia a terme a Catalunya.
La Biblioteca de Catalunya en el seus primers anys es trobava ubicada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a l’actual Palau de la Generalitat —seu en aquell moment de la Diputació de Barcelona. La primera etapa, de construcció de la nova biblioteca, va comptar amb l’ingrés d’una sèrie de fons destacats tant per la qualitat com pel volum d’exemplars que aportaven.
Antiga seu de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat. Biblioteca de Catalunya
L’any 1914 la Mancomunitat de Catalunya va dotar a la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic. Des de la seva creació es va dissenyar amb la voluntat de constituir una biblioteca nacional alineada amb les tendències internacionals; una biblioteca moderna que oferís no només la consulta dels fons, sinó també servei de préstec a domicili i la biblioteca de mà, una col·lecció situada a la sala de lectura, amb obres de referència i números de revistes als que pogués accedir directament l’investigador. El 28 de maig del 1914, quan es va obrir oficialment al públic, la col·lecció comptava amb 47.000 volums.
Entre els ingressos remarcables d’aquesta primera època hi ha l’adquisició l’any 1908 de la biblioteca de l’erudit i bibliòfil Marià Aguiló, un fet transcendental per a la formació de la Biblioteca. La col·lecció estava integrada per obres essencials de bibliografia catalana, entre les que destacaven cinc cançoners —alguns amb nom propi, com el Cançoner Vega-Aguiló—, valuosos manuscrits i magnífiques edicions, així com incunables.
Una altra de les col·leccions fundacionals va ser la formada pels 6.350 títols de la biblioteca del poeta Mossèn Cinto Verdaguer, que es va adquirir per 4.000 pessetes l’any 1908. Uns anys més tard la col·lecció es va completar amb el donatiu dels manuscrits de les seves obres i de l’epistolari, que incloïa cartes escrites, rebudes i també entre tercers.
D’aquesta etapa inicial, cal destacar igualment la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas, que havia estat comprada per la Diputació de Barcelona l’any 1892 i va ingressar a la Biblioteca de Catalunya l’any 1912. Formada per manuscrits i impresos de música profana i religiosa —seus i d’altres autors—, tractats i mètodes, va ser —conjuntament amb el donatiu que va fer una mica més tard Felip Pedrell de la seva biblioteca i fons documental— un dels pilars de la futura Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, creada formalment el 1917.
A més d’aquestes adquisicions, al llarg dels anys són notables alguns donatius com el que va iniciar el 1915 el bibliòfil Isidre Bonsoms i Sicart i que hi va incorporar gairebé 3.400 volums de temàtica cervantina, fonament d’una de les millors col·leccions actuals d’aquesta temàtica al món. Així mateix, un important conjunt de fullets històrico-polítics referents a esdeveniments de la història de Catalunya, des del segle XVI al XIX. Més tard, a la mort de la seva vídua, s’hi sumarien obres molt valuoses, entre les que destaquen la col·lecció de llibres de cavalleries, els incunables, i les edicions dels segles XVI-XVII, la major part amb enquadernacions de luxe.
Miguel de Cervantes Saavedra, Vida y hechos del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha. Madrid: Imprenta de Juan de S. Martin, 1750. Còpia digital. Biblioteca de Catalunya.
Entre els fons del material gràfic, la incorporació del fons Abadal va tenir un impacte notori en l’enriquiment de la col·lecció. El 1924, un any més tard de la creació de la Secció d’Estampes i Gravats, es va adquirir a la família Abadal de Manresa 747 planxes de fusta, una sèrie de fotogravats i un àlbum de mostres amb 177 estampes. Els Abadal van ser una família d’impressors i gravadors que van desenvolupar la seva tasca principalment durant els segles XVII-XVIII.
El 1923 es constituïa la Secció de Revistes. D’entre els fons que la integren, la col·lecció de premsa Joan Givanel n’és de les més rellevants. Formada pels números primers que van servir de base a l’erudit per redactar l’obra Bibliografia Catalana: Premsa i també per títols no catalans —incorporats després de la publicació de l’obra—, és un repertori exhaustiu de publicacions periòdiques publicades als Països Catalans, entre 1792 i 1948 i en qualsevol llengua, i, per tant, una font hemerogràfica de primera magnitud.
La Biblioteca de Catalunya va continuar creixent, en fons i en usuaris, fet que va originar la necessitat de cercar-li una nova ubicació. El Consistori de l’Ajuntament de Barcelona va resoldre cedir-li l’espai de l’Antic Hospital de la Santa Creu, que es traslladava al nou Hospital de Sant Pau de Domènech i Montaner. El trasllat es va efectuar durant la Guerra Civil Espanyola i s’obrí de nou al públic el 1940.
La Biblioteca en l’època franquista va haver d’abandonar el seu rol de biblioteca nacional i passà a anomenar-se Biblioteca Central. Anys més tard, la recuperació de les institucions democràtiques van suposar també la recuperació de la Biblioteca de Catalunya com a biblioteca nacional, i la incorporació, el 1993, de l’Hemeroteca Nacional, la Fonoteca, el Material Menor i els serveis bibliogràfics nacionals creats per la Generalitat de Catalunya. El Parlament aprova la Llei del Sistema Bibliotecari 4/1993, que marca les funcions de la BC com a biblioteca nacional i estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i la de Sonors i Audiovisuals.
Documents de les diferents col·leccions de la Biblioteca. Biblioteca de Catalunya.
L’entrada de fons ha estat constant al llarg de la història de la Biblioteca. L’any 1994, coincidint amb la commemoració del seu 70è aniversari, es va produir la cessió de Ràdio Barcelona de la seva discoteca completa i d’una col·lecció de bobines obertes amb programes i enregistraments propis. Aquestes gravacions, amb un gran valor històric, tenen un contingut divers, des d’entrevistes fins a radioteatres. La col·lecció de discos és d’una varietat de gèneres molt àmplia i són en suport vinil i de 78rpm.
La col·lecció de la Biblioteca del segle XXI continua incrementant-se any rere any amb el Dipòsit Legal de Catalunya, les compres, els donatius de personalitats de diferents disciplines, d’editorials i de col·leccionistes, entre d’altres; patrimoni al qual s’hi ha sumat el món digital amb la recol·lecció de la web catalana. A 2021 la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya compta amb 4.462.487 exemplars de documents físics i 78 TB de continguts digitals en línia.
*Imatge de capçalera: Jornada de Portes Obertes, 23 d’abril de 2016. Biblioteca de Catalunya.
Article facilitat per: Biblioteca de Catalunya
