biblioteca

Un tast a la història i les col·leccions emblemàtiques de la Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya (BC) va néixer el 1907 de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’acadèmia de les arts i de les ciències que aquell mateix any va fundar Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona. Entre els primers objectius del recent constituït Institut hi havia disposar d’una biblioteca de referència de la bibliografia catalana de totes les èpoques que pogués, a més, donar suport a la recerca que es duia a terme a Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya en el seus primers anys es trobava ubicada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a l’actual Palau de la Generalitat —seu en aquell moment de la Diputació de Barcelona. La primera etapa, de construcció de la nova biblioteca, va comptar amb l’ingrés d’una sèrie de fons destacats tant per la qualitat com pel volum d’exemplars que aportaven.

Antiga seu de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat. Biblioteca de Catalunya

Antiga seu de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat. Biblioteca de Catalunya

L’any 1914 la Mancomunitat de Catalunya va dotar a la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic. Des de la seva creació es va dissenyar amb la voluntat de constituir una biblioteca nacional alineada amb les tendències internacionals; una biblioteca moderna que oferís no només la consulta dels fons, sinó també servei de préstec a domicili i la biblioteca de mà, una col·lecció situada a la sala de lectura, amb obres de referència i números de revistes als que pogués accedir directament l’investigador. El 28 de maig del 1914, quan es va obrir oficialment al públic, la col·lecció comptava amb 47.000 volums.

Entre els ingressos remarcables d’aquesta primera època hi ha l’adquisició l’any 1908 de la biblioteca de l’erudit i bibliòfil Marià Aguiló, un fet transcendental per a la formació de la Biblioteca. La col·lecció estava integrada per obres essencials de bibliografia catalana, entre les que destacaven cinc cançoners —alguns amb nom propi, com el Cançoner Vega-Aguiló—, valuosos manuscrits i magnífiques edicions, així com incunables.

Una altra de les col·leccions fundacionals va ser la formada pels 6.350 títols de la biblioteca del poeta Mossèn Cinto Verdaguer, que es va adquirir per 4.000 pessetes l’any 1908. Uns anys més tard la col·lecció es va completar amb el donatiu dels manuscrits de les seves obres i de l’epistolari, que incloïa cartes escrites, rebudes i també entre tercers.

D’aquesta etapa inicial, cal destacar igualment la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas, que havia estat comprada per la Diputació de Barcelona l’any 1892 i va ingressar a la Biblioteca de Catalunya l’any 1912. Formada per manuscrits i impresos de música profana i religiosa —seus i d’altres autors—, tractats i mètodes, va ser —conjuntament amb el donatiu que va fer una mica més tard Felip Pedrell de la seva biblioteca i fons documental— un dels pilars de la futura Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, creada formalment el 1917.

A més d’aquestes adquisicions, al llarg dels anys són notables alguns donatius com el que va iniciar el 1915 el bibliòfil Isidre Bonsoms i Sicart i que hi va incorporar gairebé 3.400 volums de temàtica cervantina, fonament d’una de les millors col·leccions actuals d’aquesta temàtica al món. Així mateix, un important conjunt de fullets històrico-polítics referents a esdeveniments de la història de Catalunya, des del segle XVI al XIX. Més tard, a la mort de la seva vídua, s’hi sumarien obres molt valuoses, entre les que destaquen la col·lecció de llibres de cavalleries, els incunables, i les edicions dels segles XVI-XVII, la major part amb enquadernacions de luxe.

Miguel de Cervantes Saavedra, Vida y hechos del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha. Madrid: Imprenta de Juan de S. Martin, 1750. Còpia digital. Biblioteca de Catalunya

Miguel de Cervantes Saavedra, Vida y hechos del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha. Madrid: Imprenta de Juan de S. Martin, 1750. Còpia digital. Biblioteca de Catalunya.

Entre els fons del material gràfic, la incorporació del fons Abadal va tenir un impacte notori en l’enriquiment de la col·lecció. El 1924, un any més tard de la creació de la Secció d’Estampes i Gravats, es va adquirir a la família Abadal de Manresa 747 planxes de fusta, una sèrie de fotogravats i un àlbum de mostres amb 177 estampes. Els Abadal van ser una família d’impressors i gravadors que van desenvolupar la seva tasca principalment durant els segles XVII-XVIII.

El 1923 es constituïa la Secció de Revistes. D’entre els fons que la integren, la col·lecció de premsa Joan Givanel n’és de les més rellevants. Formada pels números primers que van servir de base a l’erudit per redactar l’obra Bibliografia Catalana: Premsa i també per títols no catalans —incorporats després de la publicació de l’obra—, és un repertori exhaustiu de publicacions periòdiques publicades als Països Catalans, entre 1792 i 1948 i en qualsevol llengua, i, per tant, una font hemerogràfica de primera magnitud.

La Biblioteca de Catalunya va continuar creixent, en fons i en usuaris, fet que va originar la necessitat de cercar-li una nova ubicació. El Consistori de l’Ajuntament de Barcelona va resoldre cedir-li l’espai de l’Antic Hospital de la Santa Creu, que es traslladava al nou Hospital de Sant Pau de Domènech i Montaner. El trasllat es va efectuar durant la Guerra Civil Espanyola i s’obrí de nou al públic el 1940.

La Biblioteca en l’època franquista va haver d’abandonar el seu rol de biblioteca nacional i passà a anomenar-se Biblioteca Central. Anys més tard, la recuperació de les institucions democràtiques van suposar també la recuperació de la Biblioteca de Catalunya com a biblioteca nacional, i la incorporació, el 1993, de l’Hemeroteca Nacional, la Fonoteca, el Material Menor i els serveis bibliogràfics nacionals creats per la Generalitat de Catalunya. El Parlament aprova la Llei del Sistema Bibliotecari 4/1993, que marca les funcions de la BC com a biblioteca nacional i estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i la de Sonors i Audiovisuals.

Documents de les diferents col·leccions de la Biblioteca. Biblioteca de Catalunya.

Documents de les diferents col·leccions de la Biblioteca. Biblioteca de Catalunya.

L’entrada de fons ha estat constant al llarg de la història de la Biblioteca. L’any 1994, coincidint amb la commemoració del seu 70è aniversari, es va produir la cessió de Ràdio Barcelona de la seva discoteca completa i d’una col·lecció de bobines obertes amb programes i enregistraments propis. Aquestes gravacions, amb un gran valor històric, tenen un contingut divers, des d’entrevistes fins a radioteatres. La col·lecció de discos és d’una varietat de gèneres molt àmplia i són en suport vinil i de 78rpm.

La col·lecció de la Biblioteca del segle XXI continua incrementant-se any rere any amb el Dipòsit Legal de Catalunya, les compres, els donatius de personalitats de diferents disciplines, d’editorials i de col·leccionistes, entre d’altres; patrimoni al qual s’hi ha sumat el món digital amb la recol·lecció de la web catalana. A 2021 la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya compta amb 4.462.487 exemplars de documents físics i 78 TB de continguts digitals en línia.

 

*Imatge de capçalera: Jornada de Portes Obertes, 23 d’abril de 2016. Biblioteca de Catalunya.


Article facilitat per: Biblioteca de Catalunya

«El llegat de elBulli està plegat de relacions interdisciplinaries»: Entrevista a Ferran Adrià

Avui volem parlar d’un projecte, encara en desenvolupament, que planteja una nova manera de difusió de la documentació fusionant els límits del concepte de biblioteca, arxiu i museu. Aquest projecte no tan sols és interessant pel seu plantejament, sinó que també és interessant per qui és el seu autor: Ferran Adrià.

(Archivoz) LABulligrafia és un projecte ambiciós que va començar en 2017 sota el nom de BulliLab on es pretén conjuminar una biblioteca, un arxiu i un museu sobre elBulli. Per a començar, volíem que ens expliquessis com va ser l’origen d’aquesta idea i quina ha estat la seva evolució.

(Ferran Adrià) Aquest projecte neix amb elBullifoundation i defensa una de les seves missions principals i que és salvaguardar el llegat de elBullirestaurant, tant en el que es refereix a l’espai de cala Montjoi a on va estar ubicat el restaurant ara transformat en elBulli1846, com tot el nostre fons documental.

(Archivoz) Aquest fons documental que forma LABulligrafia parteix de la documentació generada en el restaurant El Bulli. Quina altra documentació forma part d’aquest arxiu? Es tracta d’un arxiu obert, és a dir, es continua nodrint de documents?

(FA) L’ arxiu està conformat per centenars de milers de documents i objectes que ens permeten compartir tot el nostre know how. Es tracta d’una documentació generada durant l’evolució de elBullirestaurant i també dels documents generats en tots els projectes que es desenvolupaven al seu voltant. Documents com ara les llibretes de l’equip creatiu originals, físiques i digitalitzades, per posar només un exemple, son d’un valor immens per comprendre perquè elBullirestaurant va canviar el paradigma de la nostra disciplina.

L’ arxiu està conformat per centenars de milers de documents i objectes que ens permeten compartir tot el nostre know how. Click To Tweet

En l’actualitat, elBullifoundation segueix nodrint d’elements aquest fons documental.

(Archivoz) Parla’ns dels formats de LABulligrafia. Existeix un format en línia i un altre off-line. Quina diferència hi ha d’un format a l’altre (deixant de banda que un estaria en format físic i l’altre telemàtic)? Pretén ser un format complementari de l’altre o simplement presenta el mateix projecte de dues formes diferents?

(FA) El concepte off-line es basa en un espai físic amb un recorregut expositiu que permeti comprendre el nostre llegat, i el digital és un model que permet disposar de més temps per estudiar en profunditat tot aquest fons documental, donat que, com hem dit, hi ha infinitat de documents que es poden estudiar en funció del focus d’interès de cada persona. Però els dos models tenen la mateixa estructura de categories taxonòmiques.

(Archivoz) Centrant-nos en LABulligrafia off-line. Serà el lloc físic que albergarà l’arxiu-museu d’elBulli. Es té pensat un emplaçament? Es pensa en una edificació de nova planta o per contra un edifici rehabilitat? Explica’ns com serà el continent d’aquest projecte.

(FA) La primera idea seria que estès ubicat a l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat a on vaig néixer i que sigui un espai rehabilitat, però ara per ara no hi ha res totalment decidit.

(Archivoz) Pel que fa al discurs expositiu. Pretén ser un recorregut per mitjà d’objectes i documents que expliqui la trajectòria d’elBulli. Exposar un document no sempre és fàcil com pot ser un quadre o una escultura, hi ha la possibilitat que no s’entengui bé el que es vol transmetre al discurs expositiu. Com es pensa exposar aquesta documentació en diàleg amb els objectes en LABulligrafia?

(FA) La narració expositiva té l’origen en l’auditoria creativa de elBullirestaurant, basada en el Catàleg General de la nostra obra. És un estudi exhaustiu que estem duent a terme en aquests moments a elBulli1846 i un dels motius de que estiguem totalment concentrats a cala Montjoi.

(Archivoz) Parlem de LABulligrafia en línia. Serà l’espai en línia que albergarà l’arxiu-museu d’elBulli. Allà hi trobarem el catàleg raonat de les obres d’elBulli, això vol dir que ens trobarem tot el fons documental digitalitzat? Com serà l’exposició en línia de documents?

(FA) Com et deia, les categories taxonòmiques a on classificarem tota la documentació seran les mateixes tant en el format off-line com el format on-line i es basaran en l’auditoria creativa de elBullirestaurant que estem realitzant gràcies a la metodologia Sapiens desenvolupada per elBullifoundation durant aquests últims anys.

(Archivoz) En què consisteix la Metodologia Sapiens i com s’adapta a la gestió de l’arxiu d’elBulli?

(FA) Sapiens va néixer de la necessitat d’organitzar i ordenar les nostres pròpies preguntes i, d’aquest mode, facilitar la comprensió del món de la gastronomia. Va ser més tard quan ens plantegem que podia ser una metodologia amb vocació transversal, aplicable a altres disciplines. Al principi, no hi havia cap objectiu de crear una metodologia, sinó que va ser a partir de la nostra investigació que va anar prenent forma com a tal.

Sapiens és una metodologia d’investigació amb una visió holística i sistèmica, ja que considera que està tot connectat i es basa en la teoria de sistemes i el pensament sistèmic, i també amb una visió històrica.

Com qualsevol metodologia d’investigació, és una eina que es pot aplicar a qualsevol lloc on hi hagi coneixement i que ajudi a connectar aquest coneixement i comprendre. Per tant, des del punt de vista dels sistemes, és un recurs del procés per comprendre, dins del sistema per comprendre.
Sapiens inclou uns principis filosòfics i uns mètodes que formen la metodologia. La concreció dels processos, fases, tècniques i eines varien en funció del tema, ja que alguns necessitaran aprofundir més en un tipus de coneixement o en un altre, i alguns tal vegada no necessitaran tots els tipus de coneixement que s’han previst. La metodologia és flexible, i els detalls de l’aplicació s’han de definir a cada una de les investigacions.

La seva aplicació genera un resultat concret que pot ser un arxiu físic o digital, treballs acadèmics com un treball de final de grau o una tesi doctoral, material educatiu, contingut en diferents formats com a llibres o exposicions, informes per a projectes d’una empresa, una auditoria d’organització i funcionament, d’experiència o de creació i innovació, o la generació de noves idees creatives que es poden transformar en innovacions.

L’objectiu final pot ser simplement gestionar informació i coneixement, o aprendre, però també pot ser ensenyar, comunicar, analitzar el context, analitzar una empresa, millorar aspectes com la qualitat i l’eficiència en una empresa, i també crear i innovar. La comprensió en profunditat del tema és la base a partir del qual treballarà per aconseguir aquests objectius.

Inicialment, Sapiens es va desenvolupar per a la investigació sobre la restauració gastronòmica que va donar lloc a la Bullipedia, però després es generalitzarà per a què es pugui aplicar a qualsevol àmbit, sector, organització, projecte, producte o servei.

(Archivoz) En qualsevol projecte de gestió cultural sempre hi ha un apartat que es dedica al públic al qual va dirigit el projecte. En el cas de LABulligrafia, quin és el públic objectiu al qual va dirigit? i el públic potencial?

(FA) Es un projecte que va dirigit a tots els amants de la gastronomia i, per suposat a tots els professionals que hi ha al voltant d’aquest àmbit, el que pot implicar a tothom, donat que el llegat de elBulli està plegat de relacions interdisciplinaries i elements extrapolables a altres disciplines estiguin més o menys relacionades amb la cuina i la restauració gastronòmica. Per això, és també un projecte que va més enllà i cerca l’interès de totes les persones interessades en reflexionar sobre la innovació.

(Archivoz) LABulligrafía és una realitat, però encara és un projecte que es troba en fase de desenvolupament. Per a quan es preveu que el projecte LABulligrafia es culmini? Com ha afectat la COVID-19 al desenvolupament del projecte?

(FA) El nostre horitzó a hores d’ara ens situa en el 2025 i és que ara estem totalment concentrats en l’activació de elBulli1846, a la mateixa ubicació a on es trobava el restaurant, a cala Montjoi. Es tracta d’un lab expositiu a on combinarem aquests dos conceptes d’exposició i investigació amb equips de treball multidisciplinaris que aniran participant de les diferents convocatòries que es vagin duent a terme i que permetin complir amb totes les missions de elBullifoundation: salvaguardar el llegat de elBulli i el seu espai físic, generar continguts de qualitat per la restauració gastronòmica i compartir la nostra experiència en gestió i innovació.

Es tracta d’un lab expositiu a on combinarem aquests dos conceptes d’exposició i investigació amb equips de treball multidisciplinaris Click To Tweet

A aquesta dedicació que li devem a aquest projecte fonamental per la fundació, certament també podem afegir el context actual generat per la pandèmia que ha bloquejat i condicionat la vida personal i professional de tota la humanitat, el que irremeiablement endarrereix calendaris que ara estan esperant reactivar-se de nou, esperem que ben aviat.

(Archivoz) Per a finalitzar, ens agradaria que a títol personal ens expliquessis que n’esperes de LABulligrafia.

(FA) Espero que permeti, a qualsevol persona interessada, no només a comprendre el perquè un restaurant situat en una petita cala de Roses, va canviar el paradigma de la cuina i la restauració gastronòmica, sinó també disposar d’una eina d’estudi i reflexió per aprofundir en la seva relació amb la innovació.

 

 

Imatge de capçalera: Retrat de Ferran Adrià. Foto: Juanjo Everman.


Entrevista realitzada per: Inmaculada López Zurrón