Arxiu

Titella d’un nen de la col·lecció Família Anglès (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) – Institut del Teatre)

Aquest titella sense nom propi, titulada Nen, pertany a la col·lecció de la família Anglès i formava part d’una donació que la família va fer al MAE el maig del 1981 juntament amb 26 titelles més. Aquest titella va ser utilitzada principalment per Jaume i Guzman, suposem que el va comprar i adaptar al personatge d’un nen, les seves mides són 57x40x10 cm. Tal com es pot veure en la imatge, porta posada una jaqueta de color verd fosc juntament amb una camisa de quadres acompanyada d’uns pantalons marrons.

La família Anglès va fer tres donacions al MAE. La primera va ser l’any 1978 i estava formada per fotografies, titelles, partitures, cartells i obres originals en paper. La segona va ser quan el MAE va rebre el titella Nen. Finalment, l’any 2014 es va realitzar l’últim donatiu on hi havia cartells, fotografies i material relacionat amb les arts escèniques. En total 81 titelles.

La dinastia dels titellaires Anglès ha perdurat quatre generacions, actualment ningú de la família es dedica als titelles. La primera amb Jaume Anglès Pallejà (1857-1919); després el seu fill Jaume Anglès Vilaplana (1888-1945) el qual va fundar Putxinel·lis Anglès; posteriorment, Jaume Anglès i Guzman i la dinastia continuà amb Josep i Jaume Anglès Vergara, encara que el Jaume es va allunyar aviat dels titelles i es va dedicar a les arts plàstiques. Els Anglès van ser un símbol de renovació de l’art titellaire sense perdre el sistema tradicional.

Jaume Anglès i Guzman amb els seus titelles. MAE.

Jaume Anglès i Guzman amb els seus titelles. MAE.

Jaume Anglès i Guzman (1913-1978), pertany a la tercera generació i va aportar visibilitat i qualitat al món dels titelles del segle XX. L’any 1958 va representar El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El 1995, va inaugurar el teatre de titelles “Turó Park” al parc que portava el mateix nom, on va renovar la posada en escena amb efectes de llum i decorats fets per un reconegut pintor de l’època, anomenat Witold Januszewski (1915-1981). L’any 1982 l’Ajuntament de Barcelona no va renovar la seva concessió i el teatre va haver de tancar les portes. Segons Sebastià Gasch i Carreras, crític d’art molt reconegut de l’època, Jaume Anglès Guzman tenia especial facilitat per a les representacions dedicades a nens i el va catalogar com “El Fregoli dels putxinel·lis” per la rapidesa en què els titelles entraven i sortien del castellet.

Amb la mort de l’autor, els seus fills Jaume i Josep Anglès Vergara juntament amb els seus cosins Vicenç i Miquel Laviós i Vergara van continuar les representacions en el Turó Park o en locals com Els Quatre Gats o la Fundació Miró de la ciutat de Barcelona.

Les representacions més rellevants de Jaume Anglès i Guzman van ser La murga dels ben fets, El naufragi del vaixell Aurora o El senyor Llagosta. També va fer representacions de contes populars com La Ventafocs o La rateta presumida.

El titella català

El titella català va sorgir a mitjans del segle XIX durant el moviment de la Renaixença, moment en què la burgesia va sentir curiositat per la cultura i pels espectacles. Hi havia dos tipus de titelles, un amb fils i l’altre amb guant, acostumaven a representar obres de comèdia i farsa normalment amb temes populars. Tanmateix els titelles de guants van tenir més importància i van ser coneguts pel nom de Putxinel·lis en honor a una obra titulada Les Angúnies d’en Titella del gènere Putxinel·li. Un Putxinel·li és un titella format per un cap i braços sense un cop rígid que l’aguanti, d’aquesta manera es pot introduir la mà dins del titella per fer-lo moure.

Els putxinel·lis catalans es caracteritzen per tenir tres forats per posar els dits i no pas un com els titelles europeus. L’any 1932 una revista nord-americana anomenada Puppetry Yearbook va donar a conèixer els titelles de tres dits i es van expandir en diferents territoris.

Aquests objectes servien per representar obres teatrals en escenaris petits denominats “castellets”, fets amb fusta i visibles pel públic. Normalment aquestes obres es representaven en bars on hi havia tota mena de públic.

Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), aquestes representacions van perdre importància a Catalunya, ja que es va prohibir la llengua catalana i només es veien obres d’aquesta tipologia per a nens i en castellà. Tot i que més endavant a la postguerra (1939-1952), es va recuperar el gènere i es van tornar a a fer en festes populars, normalment en jardins o llocs públics, i per a tot els públics.

En els anys seixanta va succeir una veritable revolució “La revolta dels titelles” amb el naixement de moltes companyies i molts titellaires, aquestes representacions van començar a tenir una major visibilitat, la qual va permetre adquirir noves tècniques més elaborades i funcionals.

En l’últim terç del segle XX els putxinel·lis o titelles catalanes van ser poc utilitzats. En algun moment la companyia de Sebastià Vergés, descendent de l’altra dinastia de titellaires catalans, va ser quasi un dels únics representants, per sort fa alguns anys que el titella catalana va recuperar força, i amb el Néstor Navarro de Putxinel·lis. La Puntual que la va recuperar amb Pipa, el titella meravella de l’any 2016, o també amb la Micro-Troupe i, Matito Titelles.

Bibliografia

Els titelles Anglès. (2012). Putxinel·li. Revista de Titelles, Obres i Marionetes. <http://www.putxinelli.cat/2012/06/22/els-titelles-angles/>
El titella de guant català: Mestres titellaires (1), per Adolfo Ayuso. (2018). Putxinel·li. Revista de Titelles, Obres i Marionetes. <http://www.putxinelli.cat/2018/02/08/el-titella-de-guant-catala-mestres-titellaires-1-per-adolfo-ayuso/ >
Fantoche. AÑO 2010 – NÚMERO 4. (2020). Fantoche. Arte de los títeres, 17-48. <http://www.unima.es/wp-content/uploads/2012/01/fantoche_4.pdf>
Jaume Anglès. (2016). If Barcelona. <http://ifbarcelona.cat/modul/jaume-angles/>
L’evolució de el titella a Catalunya. (2012). Putxinel·li. Revista de Titelles, Obres i Marionetes. <http://www.putxinelli.cat/2012/03/28/levolucio-del-titella-a-catalunya-1a-part/>
Matèria. Revista internacional d’Art. (2006). RCUB. Revistes Cientifiques de la Universitat de Barcelona. <https://revistes.ub.edu/index.php/materia/article/view/11473/14286>
Putxinel·li. (2020). Diputació de Barcelona. Institut del Teatre.
<http://publicacions.institutdelteatre.cat/pl5/enciclopedia-arts-esceniques/id2315/putxinel-li.htm>
Putxinel·li. (2020). enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0135882.xml>
Teatre, I. (2020). Putxinel·lis Anglès / Polichinelas Anglés / Titelles Anglès. ITeatre. <https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2321/putxinel-lis-angles.htm>
Titelles, putxinel·lis, marionetes. (2008). RodaMots. Cada dia un mot. <http://rodamots.cat/escreix/titelles-putxinel%C2%B7lis-marionetes/>

 

*Imatge de capçalera: Titella de Nen. Col·lecció Família Anglès. MAE.


Article facilitat per: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) – Institut del Teatre